Cites documentals i fonts: c. de Felip Benessat

"Llum de gas.- Una de les majors glòries de Sabadell és l'adopció dels avenços obtinguts, vinguin d'on vinguin, i a tal disposició deu el poder dir que és la quarta població d'Europa i la segona d'Espanya que ha posseït la il·luminació per gas, la qual s'inaugurà el dia 8 de maig de 1853, i arribà a tenir, vint anys després, dos-cents cinquanta fanals públics i a tenir generalitzat aquest sistema d'il·luminació en quasi totes les famílies i en totes les fàbriques. Aquestes han estat també de les primeres d'Espanya que han assajat la llum elèctrica." (p. 125-126)

"També portava barba l'Apotecari del pou, En Benessat, que era un home de ciència. Durant uns quants anys fabricà aigua carbònica i els vespres, a l'estiu, hi anaven els que volien refrescar, al jardí, a raig d'aixeta, i allà anaven omplint i buidant gots per dos quartos. Fou qui per primera volta assajà la llum elèctrica amb arc voltaic, a la Plaça, com una curiositat. La Il·luminació de la ciutat pel sistema del gas la devem a ell, també, i fou inaugurada el dia 8 de maig de 1853. En Felip Benessat, ademés, demostrà ésser un gran químic." (p. 67).

"Un servei que havia d'honrar a Sabadell en gran manera va ésser el d'il·luminació per gas. En 17 de maig de 1851, quan només hi havia enllumenat pel nou sistema a Barcelona, el sabadellenc Felip Benessat i el barceloní Francesc Prats i Ferran van demanar a l'Ajuntament que contractés amb ells la il·lunminació per gas, que poduirien a la fàbrica que volien erigir a l'horta de Josep Sardà. L'escriptura del contracte va formalitzar-se a 26 de març de 1853. [...] La il·luminació per gas no va extingir la vella i per oli, que va continuar en els carrers apartats i de poca importància, fins l'any 1870. En 1872 es va introduir el petroli per tal de completar la il·luminació del gas, que, massa cara, no podia estendre's a tot Sabadell."

"Fins entrar l'any 1841, l'Ajuntament no disposà l'establir la il·luminació dels carrers de Sabadell. Avui costa d'imaginar una població que, en arribar el vespre, resti tota ella a les fosques fins que no traspuntarà l'albada. Resolta a posar remei a tanta d'incomoditat, l'autoritat disposà que fossin posats fanals d'oli a les cantonades dels carrers més cèntrics -precària llum que no devia servir per gran cosa més que per a orientar els vianants-. L'any 1853 es començaren a instal·lar fanals de gas, sense que fossin suprimits els que cremaven oli o petroli, perquè els de gas ocasionaven un dispendi massa gravós. La il·luminació per petroli, ampliada, s'inaugurà en 1872, i ambdós sistemes degueren durar molts anys, puix que recordo haver vist com, pels carrers extrems de la població, en anar a fer-se fosc passaven uns homes proveïts d'escales que anaven a fer l'encesa dels lllums. En els carrers que formaven la pinya de les edificacions urbanes, uns altres empleats, armats d'una llarga barra, procedien a posar en funcionament els becs dels fanals del gas; amb el ganxo del seu capdamunt, obrien l'aixeta de pas i aleshores hi acostaven la flama que duien encesa en un con foradat que coronava la barra." (p. 21-22)

"Felip Benessat i Bayés Sant Julià de Vilatorta 1815 - Sabadell 1878

"Farmacèutic i químic. Inventà nous procediments de taxidèrmia. Establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, va crear una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta que hi hagué a la península. Introduí a Sabadell la il·luminació de gas el 1853, quan només Barcelona havia instal·lat aquest sistema d'enllumenat públic. La societat Prats i Benessat va il·luminar els carrers de Sabadell de l'any 1853 al 1872. Fou un dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform. L'any 1863 va ingressar al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot."